Reptes Físics Cooperatius
En aquesta sisena sessió, hem treballat al voltant dels reptes físics
cooperatius (RFC). Aquests es poden definir com activitats físiques en grup que giren
al voltant d’un objectiu comú i que s’han de resoldre cooperativament adaptant
les accions a les característiques individuals de tots els components del grup.
En grups de 5-6 persones hem anat duent a terme diversos dels reptes que es
trobaven distribuïts per tot el gimnàs. Ha estat el primer cop que participava
en un RFC, ja que a l’escola acostumava a fer jocs cooperatius i no reptes
cooperatius. Aquesta nova experiència m’ha fet adonar-me’n de la importància de
treballar en grup, dur a terme tasques cooperatives i prendre les decisions de
manera grupal.
Font |
A l’inici de la sessió se’ns ha comentat que un cacafio és quan s’incompleixen les normes en un repte. El meu grup, format per l’Aida, la Irene, la Paula, la Júlia Perarnau i jo, no hem dut a terme cap cacafio, sinó que hem buscat la solució al repte fins que l’hem trobada, sense rendir-nos en cap moment. Aquesta, considero que és una molt bona actitud, ja que si disminueixes la dificultat del repte, aquest perd la gràcia i esdevé un cacafio. A més, hem treballat molt coordinades, ens hem ajudat les unes a les altres i hem participat de manera equitativa en les diferents activitats.
En el següent pwp, podem trobar els reptes que el meu grup i jo hem dut a terme, com també l'enllaç amb aquells que no ens ha donat temps a executar:
D'altra banda, cal destacar que arran del visionament dels vídeos de la master class de reptes físics
cooperatius de Carlos Velázquez Callado, he pogut aprofundir i nodrir-me més
sobre aquests. Velázquez explica que els reptes físics cooperatius responen a
una estructura de treball cooperatiu que es diu sent, pensa, comparteix, actua. Aquests són unes proves que
requereixen la lectura i la interpretació d’una fitxa per tal de poder
executar-los i superar-los. En aquesta fitxa s’expliquen les normes i les
penalitzacions de l’activitat, i no es pot començar el repte fins que tothom
hagi entès en què consisteix. Un cop superat el repte, en una graella on
apareguin tots els reptes a desenvolupar es pot posar un gomet. Cal destacar,
també, que els reptes presenten tres components; un conceptual, un afectiu i un
social, i molts cops els problemes motrius provenen de causes afectives-emocionals,
com són les pors. Perquè un repte sigui considerat un repte, ha de presentar
diverses solucions, però han de ser els propis grups els que busquin aquella
que és millor per resoldre’l. És molt important tenir en compte que els reptes
obliguen a tothom a participar equitativament en la seva resolució i a prendre
decisions en conjunt, sinó, no se’ls pot considerar reptes.
Font |
Els RFC permeten adquirir diversos aprenentatges, però els més importants
són el treball en equip i les habilitats socials. És de vital rellevància que
els reptes s’assoleixin entre tots, perquè així, s’hauran abordat a partir d’un
consens comú i, per tant, la solució serà aquella que és millor per a tot el
grup. Els reptes els podem avaluar mitjançant una coavaluació en la qual es
troba incorporada una autoavaluació. Això significa que cadascú, a partir d’una
rúbrica en la qual apareguin els noms de tots els components del grup inclòs el
seu, avaluarà diversos ítems (participa en la presa de decisions, anima al grup
quan no surt bé, etc.) tant a ell o ella com als seus companys i companyes, marcant
amb una creu segons si allò ho ha fet molt, bastant, poc o gens bé. D’aquí
podríem arribar a extreure notes quantificables si volguéssim avaluar al nostre
alumnat d’aquesta manera.
Font |
Un altre aspecte a tenir en compte és que cal diferenciar els reptes
cooperatius dels jocs cooperatius. Els reptes cooperatius demanen de la
participació de tot el grup, i si una persona falla o no fa la seva feina, el
repte no s’assoleix. En canvi, els jocs cooperatius sí que es poden aconseguir si una
persona no fa la seva tasca correctament. També cal destacar una sèrie d’aspectes
positius en els reptes cooperatius, que són la facilitat d’adaptació a diferents
nivells de dificultat, a diferents espais, i també el fet que permet millorar
el rendiment acadèmic de l’alumnat gràcies a l’aprenentatge en cooperació. No
obstant això, per obtenir aquests beneficis cal que aquests s’executin de manera
correcta, seguint les normes i sense fer trampes, perquè sinó es converteixen
en cacafios, que és quan les normes s’incompleixen.
Font |
En conclusió, cal ser conscients que a l’hora de dur a terme una sessió de
RFC cal seguir la lògica de cooperació per tal que aquests es desenvolupin de
manera satisfactòria. Això significa que les normes del grup-classe han d’estar
pactades per tothom i no imposades pel mestre o la mestra. El més important en
l’assignatura d’educació física és que tothom ha de tenir l’oportunitat de
gaudir i passar-ho bé i, a través del consens, és factible. Com a mestres, a
l’hora de guiar una classe de RFC hauríem de deixar que l’alumnat experimentés
les diferents possibilitats de resolució del repte sense donar-los cap mena de
solució. Únicament, el que sí podríem fer, és fer-los preguntes per tal que la
trobin ells mateixos. Duent a terme una sessió així, desenvoluparíem sobretot
la competència d’aprendre a aprendre, ja que conduir i organitzar un
aprenentatge en grup en funció d’uns mateixos objectius i fer servir diversos
mètodes i estratègies per aprendre, són aspectes que permeten constatar que aquesta
es treballa.
Font |
Per tant, a partir d’aquesta explicació de RFC he pogut respondre a les
preguntes plantejades com a tasca de la sessió i veure la importància que tenen
en l’aprenentatge i el desenvolupament dels infants. Hauríem de potenciar més
aquestes activitats, engrescar a l’alumnat i fer-los veure que tot és possible
tot i que costi. Durant la sessió a l’aula, vam poder compartir amb els nostres
companys i companyes de grup diferents emocions, vam treballar en equip, ens
vam ajudar però, sobretot, vam veure i ser conscients de la importància de la
cooperació en aquestes activitats. Totes les persones del grup érem claus per a
la consecució de l’objectiu del repte i cadascuna de nosaltres vam aportar el millor per assolir-lo. Treballar en equip fomenta i ajuda a desenvolupar
les habilitats socials tal com s’ha comentat abans, però cal ser conscients que
en l’etapa de primària és encara més important. Per això, cal fomentar els RFC
a l’escola!
Font |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada