Reptes Físics Cooperatius

En aquesta sisena sessió, hem treballat al voltant dels reptes físics cooperatius (RFC). Aquests es poden definir com activitats físiques en grup que giren al voltant d’un objectiu comú i que s’han de resoldre cooperativament adaptant les accions a les característiques individuals de tots els components del grup. En grups de 5-6 persones hem anat duent a terme diversos dels reptes que es trobaven distribuïts per tot el gimnàs. Ha estat el primer cop que participava en un RFC, ja que a l’escola acostumava a fer jocs cooperatius i no reptes cooperatius. Aquesta nova experiència m’ha fet adonar-me’n de la importància de treballar en grup, dur a terme tasques cooperatives i prendre les decisions de manera grupal. 

Font

A l’inici de la sessió se’ns ha comentat que un cacafio és quan s’incompleixen les normes en un repte. El meu grup, format per l’Aida, la Irene, la Paula, la Júlia Perarnau i jo, no hem dut a terme cap cacafio, sinó que hem buscat la solució al repte fins que l’hem trobada, sense rendir-nos en cap moment. Aquesta, considero que és una molt bona actitud, ja que si disminueixes la dificultat del repte, aquest perd la gràcia i esdevé un cacafio. A més, hem treballat molt coordinades, ens hem ajudat les unes a les altres i hem participat de manera equitativa en les diferents activitats.

 

Font

En el següent pwp, podem trobar els reptes que el meu grup i jo hem dut a terme, com també l'enllaç amb aquells que no ens ha donat temps a executar:


D'altra banda, cal destacar que arran del visionament dels vídeos de la master class de reptes físics cooperatius de Carlos Velázquez Callado, he pogut aprofundir i nodrir-me més sobre aquests. Velázquez explica que els reptes físics cooperatius responen a una estructura de treball cooperatiu que es diu sent, pensa, comparteix, actua. Aquests són unes proves que requereixen la lectura i la interpretació d’una fitxa per tal de poder executar-los i superar-los. En aquesta fitxa s’expliquen les normes i les penalitzacions de l’activitat, i no es pot començar el repte fins que tothom hagi entès en què consisteix. Un cop superat el repte, en una graella on apareguin tots els reptes a desenvolupar es pot posar un gomet. Cal destacar, també, que els reptes presenten tres components; un conceptual, un afectiu i un social, i molts cops els problemes motrius provenen de causes afectives-emocionals, com són les pors. Perquè un repte sigui considerat un repte, ha de presentar diverses solucions, però han de ser els propis grups els que busquin aquella que és millor per resoldre’l. És molt important tenir en compte que els reptes obliguen a tothom a participar equitativament en la seva resolució i a prendre decisions en conjunt, sinó, no se’ls pot considerar reptes.

 

Font

Els RFC permeten adquirir diversos aprenentatges, però els més importants són el treball en equip i les habilitats socials. És de vital rellevància que els reptes s’assoleixin entre tots, perquè així, s’hauran abordat a partir d’un consens comú i, per tant, la solució serà aquella que és millor per a tot el grup. Els reptes els podem avaluar mitjançant una coavaluació en la qual es troba incorporada una autoavaluació. Això significa que cadascú, a partir d’una rúbrica en la qual apareguin els noms de tots els components del grup inclòs el seu, avaluarà diversos ítems (participa en la presa de decisions, anima al grup quan no surt bé, etc.) tant a ell o ella com als seus companys i companyes, marcant amb una creu segons si allò ho ha fet molt, bastant, poc o gens bé. D’aquí podríem arribar a extreure notes quantificables si volguéssim avaluar al nostre alumnat d’aquesta manera.

 

Font

Un altre aspecte a tenir en compte és que cal diferenciar els reptes cooperatius dels jocs cooperatius. Els reptes cooperatius demanen de la participació de tot el grup, i si una persona falla o no fa la seva feina, el repte no s’assoleix. En canvi, els jocs cooperatius sí que es poden aconseguir si una persona no fa la seva tasca correctament. També cal destacar una sèrie d’aspectes positius en els reptes cooperatius, que són la facilitat d’adaptació a diferents nivells de dificultat, a diferents espais, i també el fet que permet millorar el rendiment acadèmic de l’alumnat gràcies a l’aprenentatge en cooperació. No obstant això, per obtenir aquests beneficis cal que aquests s’executin de manera correcta, seguint les normes i sense fer trampes, perquè sinó es converteixen en cacafios, que és quan les normes s’incompleixen.

 

Font

En conclusió, cal ser conscients que a l’hora de dur a terme una sessió de RFC cal seguir la lògica de cooperació per tal que aquests es desenvolupin de manera satisfactòria. Això significa que les normes del grup-classe han d’estar pactades per tothom i no imposades pel mestre o la mestra. El més important en l’assignatura d’educació física és que tothom ha de tenir l’oportunitat de gaudir i passar-ho bé i, a través del consens, és factible. Com a mestres, a l’hora de guiar una classe de RFC hauríem de deixar que l’alumnat experimentés les diferents possibilitats de resolució del repte sense donar-los cap mena de solució. Únicament, el que sí podríem fer, és fer-los preguntes per tal que la trobin ells mateixos. Duent a terme una sessió així, desenvoluparíem sobretot la competència d’aprendre a aprendre, ja que conduir i organitzar un aprenentatge en grup en funció d’uns mateixos objectius i fer servir diversos mètodes i estratègies per aprendre, són aspectes que permeten constatar que aquesta es treballa.

 

Font

Per tant, a partir d’aquesta explicació de RFC he pogut respondre a les preguntes plantejades com a tasca de la sessió i veure la importància que tenen en l’aprenentatge i el desenvolupament dels infants. Hauríem de potenciar més aquestes activitats, engrescar a l’alumnat i fer-los veure que tot és possible tot i que costi. Durant la sessió a l’aula, vam poder compartir amb els nostres companys i companyes de grup diferents emocions, vam treballar en equip, ens vam ajudar però, sobretot, vam veure i ser conscients de la importància de la cooperació en aquestes activitats. Totes les persones del grup érem claus per a la consecució de l’objectiu del repte i cadascuna de nosaltres vam aportar el millor per assolir-lo. Treballar en equip fomenta i ajuda a desenvolupar les habilitats socials tal com s’ha comentat abans, però cal ser conscients que en l’etapa de primària és encara més important. Per això, cal fomentar els RFC a l’escola!


Font

Bibliografia:

Ullesportiu (2013). Master Class: Desafíos Físicos Cooperativos. 1 de 3 [vídeo]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=_u61AA1E4_o

Ullesportiu (2013). Master Class: Desafíos Físicos Cooperativos. 2 de 3 [vídeo]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=wbMOu_OkQoE

Ullesportiu (2013). Master Class: Desafíos Físicos Cooperativos. 3 de 3 [vídeo]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=5yOg5EU-Yck

Tot sobre l'alumnat (2022). Pregunta: què és un repte motor en educació física?. Recuperat de: https://unate.org/ca/admision/pregunta-que-es-un-reto-motor-en-educacion-fisica.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte motriu

Cursa d'orientació UAB