El joc

En aquesta segona sessió, hem tractat el joc i tot allò que comporta. El joc és una activitat universal que trobem a totes les cultures i que l'ésser humà practica al llarg de la seva vida. Autors com Rüssel (1958), Elkonin (1980), Johan Huizinga (1938) i V. Navarro (1993), arran dels seus estudis respecte al joc, ens porten a considerar aquest com:

• Un mitjà de socialització, expressió i comunicació on l'infant estableix relacions amb els seus iguals i aprèn a acceptar altres punts de vista.
• Permet a l'infant conèixer-se, conèixer als altres i establir vincles afectius.
• Desenvolupa funcions psíquiques com el llenguatge o la memòria, i funcions físiques com córrer o coordinar.
• Estimula la superació.
• Ajuda a interioritzar normes i pautes de comportament social.
• Promou la imaginació.

El joc ajuda a l'infant a desenvolupar-se integralment, perquè li permet adaptar les seves conductes per integrar-se a la societat, i establir relacions positives amb els objectes i les persones que l'envolten. A través d'ell, l'infant es desenvolupa, aprèn i es fa persona.

                                                            

A classe, hem hagut de portar 5 jocs per dur a terme diferents dinàmiques amb tot el grup-classe. La meva companya Irene i jo, hem escollit els següents cinc jocs:

Jocs d'Anaïs Urbano

Durant la classe, hem estat jugant a diversos jocs que els companys i companyes portaven preparats. Hem jugat al pistoler, al ball dels ritmes, al joc de les 10 passades, al joc de repte cooperatiu de passar la corda, al mata conills, a picar ritmes amb les mans a la vegada que es diu el nom i un número, a la gallina, la guineu i els pollets, etc.

Mentre jugàvem, he pogut veure i sentir diferents emocions. M'he sentit molt enèrgica, feliç i amb ganes de jugar a tot allò que es proposava. He sentit que tornava a ser nena, ja que feia molt de temps que no jugava d'aquesta manera. M'he sentit alliberada de les preocupacions i he gaudit molt de jugar amb els meus companys i companyes i veure com ells i elles es desenvolupen amb el joc. Hi havia alguns i algunes que en determinats moments es mantenien al marge mentre jugàvem sense participar per por que els eliminessin. D'altres, en canvi, ho donaven tot i s'arriscaven. Tot i això, l'ambient de cooperació i de participació ha estat molt positiu, perquè tothom procurava que, d'una manera o altra, tothom sortís beneficiat i se sentis còmode jugant. 

Tal com Pellicer, I. (2011) diu a la Revista DOCUSPORT, "L'educació física emocional se centra en el desenvolupament de l'essència de la persona per mitjà de l'acció motriu, gràcies a tot el potencial que aquesta desvetlla pel fet de ser pràctica, és a dir, un espai on l'alumne sent i viu" (p. 32). Durant la sessió, he pogut observar que el joc fa que les persones ens mostrem tal com som. Bisquerra (2000, citat per Pellicer, 2011), ens diu que les emocions no es poden triar, sinó que sorgeixen d'una manera espontània. A la classe, aquells més tímids es continuaven mantenint tímids, i aquells més oberts i enèrgics, es continuaven mantenint igual. Tot i això, hi ha hagut algun company que m'ha sorprès, ja que normalment es mostra més reservat, però a través del joc, s'ha vist una persona diferent. 

Cal destacar la relació entre sentiment-cos. Els sentiments són informació directa sobre l'estat, l'estructura i la regulació del cos, per la qual cosa, cadascú sent com el seu cos reacciona d'una manera o altra projectant aquest sentiment sobre l'estímul (Pellicer, 2011). En la mateixa línia, Ruano (2004, citat per Pellicer, 2011) ens diu que el cos no només funciona tenint en compte la dimensió física, sinó que la ment i les emocions s'associen també al seu funcionament i és impossible separar-les. Això ens porta a pensar que el cos reflecteix el nostre estat emocional, i a classe he pogut percebre que això és així. Jo, tenia moltes ganes de jugar i dur a terme la primera sessió pràctica d'educació física, per la qual cosa, considero que el meu cos, tenint en compte els quatre tipus d'emocions, reflectia en tot moment emocions positives com alegria, humor, amor i felicitat, tot i que també una emoció negativa, l'ansietat, perquè tenia moments d'inquietud. Jugar, ha estat una bona manera de conèixer molt millor l'estat del meu cos en aquell determinat moment.

Font

Un altre aspecte a tenir en compte i del qual hem pogut reflexionar després d'acabar la classe, és que l'Educació Física ens permet treballar les competències de qualsevol àmbit, no només aquelles que són motrius. Les competències bàsiques tenen la finalitat d'aconseguir que els infants adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i sàpiguen com actuar en ell, i siguin capaços d'intervenir d'una manera activa i crítica a la societat canviant i diversa. També, pretenen formar persones responsables, autònomes i integrades socialment, capaces d'adaptar-se a noves situacions i desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida. Tenint en compte les 8 competències bàsiques definides per la UE (2006) en el currículum d'educació primària podem dir que a la sessió hem treballat:

Competències bàsiques d'Anaïs Urbano

Per tant, podem dir que a través del joc podem desenvolupar totes les competències bàsiques que marca el currículum d'educació primària. Tal com Becerro i Torrebadella (2013) diuen en la seva UD sobre "el joc tradicional i popular a l'escola primària: una proposta de l'educació física cap a la cessió d'autonomia", el joc crea un bon clima de classe i permet enregistrar els aprenentatges necessaris per al desenvolupament personal i del grup. Per això, cal que com a mestres tinguem més flexibilitat en la gestió del temps i deixem que el grup-classe experimenti per ell mateix i estableixi lligams afectius. A més, podem veure a la UD que aquesta se centra en el marc de les competències bàsiques i parteix de la proposta d'interdisciplinarietat dels jocs populars i tradicionals, podent veure que és possible desenvolupar totes les competències en aquesta assignatura.

Aprendre a ser incompetent en educació física, és un altre aspecte a considerar i a tenir present. En l'article "Aprendre a ser incompetent en educació física: un enfocament psicosocial" de Luis Miguel Ruiz es reflexiona al voltant d'aquells alumnes que no els agrada l'Educació Física perquè senten que no tenen tanta facilitat per dominar la competència motriu i altres habilitats, i es replanteja com reorientar a l'alumnat que es troba en aquesta situació i com dur a terme les classes. Hi ha alumnes que els agrada l'Educació Física perquè trenca la rutina de l'escola, els entreté i els posa alegres, els permet interaccionar amb els companys i companyes i afavoreix la seva salut i condició física. Tot i això, hi ha qui no se sent feliç perquè no la troba atractiva ni li ofereix res positiu. S'ha demostrat que els i les alumnes motivades per la matèria persisteixen més a les feines de classe, gaudeixen de la seva realització, els agraden els reptes, etc., i això és el que hem d'aconseguir amb la resta d'alumnes que no ho estan. Aquells alumnes que solen ser els últims a ser escollits, que reben dels seus mestres actituds molt variades, que el que aprenen de l'Educació Física és a no ser capaços de fer els exercicis i les feines proposades, etc., són aquells que han de fer replantejar-nos la manera en la qual ensenyem aquesta assignatura. 

Font

Hem de vetllar perquè tot l'alumnat rebi una bona educació i perquè desenvolupi una competència motriu reeixida. Quan es parla de competència motriu ens referim a la interacció que s'estableix entre l'alumne, la tasca a dominar i la situació de pràctica, que ens porta a pensar que tots aquells que interaccionen positivament, se'ls tracta de persones competents. Ser competent és respondre al que la matèria demana de manera correcta i mostrar que tens els coneixements, habilitats i estratègies per fer-ho. Quan una persona no ho aconsegueix se l'etiqueta d'incompetent, i per la persona suposa una gran frustració tenint en compte que ens trobem en una societat on l'esport es valora molt. Però, hem de replantejar la mirada en la qual mirem el terme incompetència, ja que per arribar a ser competent en Educació Física, cal haver partit d'un lloc de baixa competència. 

A l'hora de dur a terme una sessió, hem de deixar de banda els hàbits tradicionals d'ensenyament com són la consideració de les aptituds com el més important de la matèria, l'ús excessiu de proves avaluables, les activitats que generin competitivitat, etc., i centrar-nos més a innovar i indagar en noves formes equitatives d'afavorir l'aprenentatge motor i vetllar per aquelles activitats cooperatives que demanen d'empatia i acceptació de possibilitats i desig de millorar-les. A més, hem d'evitar l'etiquetatge dels alumnes, perquè ells s'adonen de la nostra actitud cap a ells i es generen unes determinades expectatives. Conèixer les actituds, sentiments i cognicions del nostre alumnat, ens permetria poder detectar aquells i aquelles que estan en risc de resignació, incompetència o que presenten dificultats. Per tant, per evitar que ningú se senti incompetent i la matèria d'Educació Física sigui beneficiosa per a tothom, cal promoure un bon clima afectiu, l'esforç personal, fer-los entendre que quan alguna cosa no surt bé s'ha d'intentar amb més força i incitar-los que exterioritzin el seu esforç.

CAl reformular: d'Anaïs Urbano

Bibliografia:

Flix, X. T., & Mina, A. B. (2013). El joc tradicional i popular a l’escola primària: una proposta de l’educació física cap a la cessió d’autonomia. REIRE Revista d'Innovació i Recerca en Educació, 6(2), 100-118. Recuperat de: https://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/article/view/reire2013.6.2627

PELLICER, I. (2011). L’educació física emocional. Preparats per a les contingències PER CRISTIAN VALLVÉ I GEMMA ARIJA ACTIVITATS I NOTÍCIES EDUCACIÓ L’educació física emocional, 201232. Recuperat de: https://www.coplefc.cat/images/LaRevista/revista25.pdf#page=32

Ruiz Pérez, L. M. (2000). Aprendre a ser incompetent en educació física: un enfocament psicosocial. Apunts. Educació física i esports. Recuperat de: https://redined.educacion.gob.es/xmlui/handle/11162/7179

Cortiella Arasa, M. L., Fernández Rodríguez, F., & Sánchez Castillo, D. M. (2010). El joc infantil i la seva metodologia, CFGS. EDI. M04/0.10 (2010). Recuperat de:https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/2240/fp_edi_m04_2010.pdf?sequence=1

Gencat (2022). Competències bàsiques. Recuperat de: http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0020/6ef56df3-3ab8-431b-bbf8-9cfc3f1208a5/curriculum_secundaria_competencies_basiques.pdf

Recursos complementaris:

Mi Juego Bonito (2019). La importancia del juego en el aprendizaje- ¿Qué te puede aportar el juego? [vídeo]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=YXw10kZm0CA

AprendemosJuntos (2019). Versión Completa. El juego y su incomparable valor educativo. Imma Marín [vídeo]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=WYf9r52Jhwg